Cabaret (1972) és una pel·lícula musical que es va convertir en una de les més icòniques (si no la que més) del seu gènere. La versió cinematogràfica està basada en el musical teatral amb el mateix nom, estrenada al 1966.
El que poca gent sap és que la versió teatral musical no és una obra original sinó que també és una adaptació de l’obra teatral I am a camera (1951) que a la vegada és una adaptació de la novela de Critopher Isherwood Adéu a Berlín, de 1939. La novela, aquest cop sí, és una obra original, tot i que va estar inspirada fortament en les experiències de l’autor a Berlín.
De les experiències de l’autor a Berlín a la pel·lícula Cabaret de 1972 hi ha un gran nombre de distorsions, com un gran joc del telèfon. Tot i així, a continuació només veurem les principals diferències entre la pel·lícula i el musical teatral.
Trama
La trama és bastant diferent en l’adaptació cinematografica que en la producció teatral. La historia de Sally Bowles (que en la versió teatral és britànica mentres que en la versió cinematogràfica és i l’escriptor, el qual li canvien el nom de Clifford Bradshaw a Brian Roberts, es manté més o menys igual, però els personatges secundaris canvien totalment. Per exemple, el personatge de Maximilian, que acabarà en una espècie de triangle amorós entre la Sally i en Brian, no existeix en la versió teatral.
Per una altra banda, la relació entre Fräulein Schneider i Herr Schultz és molt menys important i serveix més com a trama secundaria per ilustrar l’auge del nazisme a Alemanya. A la versió teatral aquests dos personatges no s’aconsegueixen casar per culpa de les dificultats que els hi suposa al ser jueus, però en la gran pantalla si que es casen.
Fräulein Kost és un personatge important a la producció teatral, mentres que a la versió cinematogràfica és només un personatge secundari sense gaire desenvolupament.
L’auge del nazisme és un dels temes centrals de la trama de la pel·lícula, i es mostra de forma molt explícita i directe. En la versió teatral, en canvi, es mostra de forma més sutil, mentres avançen les trames, a través de petits canvis en les relacions entre personatges i l’ambient del Kit Kat Klub.
Les cançons
Les úniques cançons que es conserven en la pel·lícula són aquelles que es canten dins del Kit Kat Klub, el cabaret, mentres que la resta són suprimides o simplement canviades per diàleg. L’excepció és “Tomorrow belongs to me”, la qual es un punt de inflexió en la trama respecte al clima polític d’Alemanya.
Dins de les cançons del Cabaret, “Don’t tell mama” és canviada per “Mein Herr”, la qual va ser un èxit tant gran que es va acabar incorporant a la versió de Broadway al 1998. El mateix va passar amb “Money Money”, la que reemplaçava a “The Money Song” a la pel·lícula, i que finalment es va incorporar al teatre.
Una altra diferència musical molt interessant entre el teatre i la pel·lícula és que la protagonista, Sally Bowles, és una cantant mediocre en el teatre mentres que la Sally interpretada per Liza Minnelli és talentosa i amb molt de potencial. A la versió teatral van voler donar importància a la coherència de que Sally es quedés al Kit Kat Klub, un cabaret de mala mort, mentres que a la pel·lícula van voler prioritzar l’especte musical envers els espectadors.
I això ha estat tot! Si vols llegir més sobre cinema et recomanem aquesta entrada sobre l’amor entre Ingrid Bergman i Roberto Rossellini